Alcoi

Informació general de la ciutat

Localització i situació geogràfica i altres aspectes d'interés. Ací trobaràs alguns dels trets essencials de la nostra localitat, per tal que sàpigues com arribar-hi.

Comarca: L'Alcoià
Província: Alacant
Partit judicial: Alcoi
Població: 61.861 h.
Gentilici: Alcoià - Alcoiana
Superfície: 130,6 km²
Altitud: 545 m.
Distància: 60 km a Alacant/107 km a València

Des de la seua fundació Alcoi va passar de ser una vila de no més de 150 habitants el 1300 a tenir 30.000 habitants el 1877. Al voltant dels segles XIX i la primera meitat del segle XX rep una gran quantitat d'immigració com a mà d'obra per les indústries, A causa del procés de reconversió industrial, la població de la ciutat es manté més o menys estable des de l'any 1970, amb un màxim de població de 65.908 habitants l'any 1981. Durant el període 2000-2005 la població va augmentar 508 habitants gràcies a la immigració.

La ciutat d'Alcoi ocupa el centre d'una depressió (la Foia d'Alcoi) envoltada per serres (Mariola, el Carrascar de la Font Roja, els Plans i la Serreta), els cims de les quals arriben als 1.000-1.350 metres d'altitud. El seu terme municipal limita al nord amb la província de València.

El seu territori és travessat per diversos cursos fluvials menors (el Polop, el Barxell i el Molinar) que, en unir-se als afores del nucli urbà, formen el riu Serpis o riu d'Alcoi, que després d'un sinuós recorregut desemboca a la Mediterrània per Gandia.

El clima és de tipus continental, amb hiverns freds (5 ºC de mitjana al gener i gelades freqüents), en els quals són habituals les precipitacions de neu. Als estius es dóna una mitjana entre els 21 i els 24ºC. La pluviometria té valors variables, entre 350 i 850 mil·límetres.

La ciutat està envoltada per les muntanyes següents: les ombries del Menejador, al carrascar de la Font Roja (1.352 m); la serra dels Plans, a la Carrasqueta (1.330 m); el Biscoi (1.162 m) i l'Ull del Moro (1.051 m), a la Serreta, junt amb la solana de la serra de Mariola (1.131 m als Talecons); l'alt de les Pedreres (1.057 m); Sant Cristòfol (920 m), i el Castellar (870 metres).

Font RojaLa vegetació ha conservat restes importants del bosc autòcton mediterrani, principalment al Carrascar de la Font-Roja (parc natural), amb exemplars de carrasques, teixos i espècies de caducifòlies. En altres masses forestals de repoblació predominen els pinars, que representen el 85% dels boscos.

La fauna manté un grau de diversitat amb molta presència d'invertebrats, rèptils i aus. S'ha de destacar la presència d' àguiles de panxa blanca i de brufolde. També hi són presents genetes, gats salvatges, sargantanes de cua llarga o fardatxos ocel•lats, colobres bastardes, serps llises, d'aigua etc. Hi abunda el porc senglar i també és destacable la població de voltors. Les comunicacions sempre han estat condicionades per un relleu accidentat, que ha obligat la construcció de grans obres públiques. La carretera N-340 (Barcelona-Cadis) comunica la ciutat amb Alacant pel sud i amb Xàtiva-València pel nord, amb enllaços a la N-III. La comarcal 3113 (Banyeres de Mariola-Callosa d'en Sarrià), la comunica amb Bocairent i Ontinyent per l'oest i amb Benidorm i l'autopista de la Mediterrània per l'est. L'enllaç de comunicacions cap al centre peninsular es realitza a través de la Foia de Castalla per Villena. La xarxa viària es complementa amb el ferrocarril Alcoi-Xàtiva-València i la nova circumval.lació de la ciutat que facilitarà el transport i la comunicació de les ciutats d’Alacant i València per l’interior, comunicant amb la nostra ciutat.