09 Desembre 2019

Alcoi.com

Alcoi.com

Fòrum




  • Municipalització: no, però sí

    E. Blanes el 12/09/2016 09:41 - IP: 80.24.221.53

    Municipalització: no, però sí

    Article d'opinió d'Estefania Blanes, portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi.

    El PSOE local segueix una estratègia que déu pensar que dóna bons fruits. Per a ells, clar; per a Alcoi? Això ja no importa tant. Es tracta del que en castellà es diu poner una vela a dios y otra al diablo. Traduït: per una banda donem a entendre a lesquerra que són desquerres; per altra, a la dreta li diem que no ho són tant.

    Una legislatura compartida amb Esquerra Unida seguida duna altra amb una profunda amistat amb els Ciudadanos de Sedano i Peralta. Ara ensalzem símbols de lesquerra nacionalista, ara protagonitzem misses i processons. Ara municipalitzem el Centre dEsports Eduardo Latorre, ara ens oposem amb totes les maniobres que tinguem a mà, visibles o subterrànies, per recuperar els serveis de neteja o recollida de brossa.

    Quan estava a loposició Toni Francés afirmava que els nous jutjats eren una obra nul·la de ple dret i que el govern local no podia pagar un edifici destinat a gestions que no són de la seua competència, ara al govern Toni Francés diu que sha de solucionar la situació dels jutjats, no demanar responsabilitats polítiques, i fins i tot pagar amb fons municipals les obres per habilitar la infrastructura. Sóc lalcalde i proclame que hem de donar exemple dausteritat i contenció de la despesa, però em passege en un Mercedes dalta gama que no utilitza ni el president Rajoy.

    Els exemples no pararien. Duem un any de legislatura i cada setmana assistim a posada en escena progressista i gestió conservadora. És, sense dubte, una tàctica que tracta dincidir en aquells segments de la població que es miren lactualitat política des de certa distància, que pot donar el pego sempre que no saprofundisca més enllà de les capes superficials. Perquè a la que rasques, a la que analitzes una mica, et trobes el cartró.

    Només tornar de lestiu assistim a un altre exemple que, a banda de confirmar-se com una mostra més daquesta praxis ambigua, la veritat és que provoca certa tristesa. I és lanunci dels Premis 9 dOctubre, que segons els regidors de Cultura i Participació, a partir dara premiaran anualment a una entitat i a una persona per la seua contribució al foment de la cultura valenciana, o alguna cosa per lestil, ja que la simple redacció del projecte ja és duna vaguetat i una buidor que espanta. Seria una iniciativa daquelles que, si el PP arriba a atrevir-se a posar en marxa, lesquerra local, i el PSOE apuntant-se al bombardeig, shauria cremat en la irritació.

    Estem davant, ni més ni menys, que de lapropiació per part de lAjuntament dels Premis Joan Valls, que una entitat local organitza des de fa més de 20 anys que lliura anualment els seus premis a una persona i un col·lectiu; premis consistents, per més inri, a una escultura dAntoni Miró, exactament igual que els premis que acaba danunciar lAjuntament.

    És que el regidor de Cultura no tenia constància de lexistència daquests guardons? O és que simplement, li agrada tant el format, que en lloc dajudar a una entitat local a fer encara més brillants els seus premis (com seria obligació duna Administració responsable), els copia? Ja és trist copiar, però encara és més decebedor saber que aquesta idea no obeeix a cap estratègia de política lingüística (no nhi ha, destratègia), ni respon a objectius de promoure una major normalització de la nostra llengua en la societat (no nhi ha, dobjectius). Que ho faça una entitat, que els seus socis i responsables sesforcen any rere any a tirar avant amb aquesta iniciativa, té mèrit i valor; que ho faça un ajuntament com el dAlcoi, amb el seu potencial per realment intervindré en la vida ciutadana i impulsar polítiques de trellat, sona a broma. Faria riure, si no fóra patètic.

    Potser és una municipalització dels premis. Sense avisar els organitzadors dels premis ja existents, això sí. El nostre regidor de Cultura, implicat en la lluita contra el neoliberalisme ferotge i seguint lexemple que predica el seu partit quan està a loposició, senfronta a la privatització de béns i serveis públics; i quina millor manera que arrabassar al, diguem-ne, lobby de la poesia uns guardons que havien patrimonialitzat fins lexplotació, per retornar-los a la ciutadania. Abans era privat, i ara és públic. Gràcies, Raül Llopis, pel teu esforç en la causa del bé comú.

    Després tornaran cada Primer de Maig al Fossar a escoltar amb cara dinterés i respecte la lectura de poemes en lhomenatge al Poeta. Es pot enganyar alguns durant un temps, però no a tothom i sempre.

Afegir resposta