09 Desembre 2019

Alcoi.com

Alcoi.com

Fòrum




  • L'herència que deixa el PP al País Valencià i a les Illes Balears

    Pruna el 05/05/2015 08:28 - IP: 89.105.194.72

    Diferents enquestes pronostiquen una davallada del Partit Popular en les pròximes eleccions autonòmiques del 24 de maig, tant al País Valencià com a les Illes Balears. Però quina és la situació econòmica d'aquestes comunitats autònomes? Quines polítiques d'educació, sanitat o cultura han impulsat els respectius governs del PP? En aquest reportatge, des de Racó Català intentem fer una radiografia de la situació que deixen els populars en aquests territoris.

    Les dades econòmiques

    El govern valencià va tancar el 2014 amb un dèficit del 2,39%, una xifra superior a l'objectiu del 1% fixat des del govern espanyol. Tot i així, si ens fixem en el PIB per càpita, l'any 2014 va ser de 20.073 milions d'euros, superior al de l'any anterior que se situava en els 19.502. Si analitzem les dades de dèficit del mes de febrer d'aquest 2015, la xifra se situa al voltant dels 105 milions d'euros, quan en el mateix trimestre del 2014 era de 27 milions d'euros. Això significa que el dèficit s'ha multiplicat per quatre en un any.

    A les Illes Balears van tancar el 2014 amb un dèficit de 1,71%. Aquesta dada situa el PIB per càpita als 26.845 milions d'euros, superior al registrat l'any 2013 (26.061). Segons l'Informe de Comptes Públics Territorialitzats del juliol del 2014, les Balears són la comunitat de l'Estat espanyol pitjor finançada, amb 1.790 euros per habitant, seguida del País Valencià. Un ciutadà de les Illes rep 283 euros menys per al finançament dels serveis públics que la mitjana dels de la resta de comunitats autònomes espanyoles.

    Els serveis sanitaris

    El XI Informe de la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) alerta que el País Valencià i les Balears, juntament amb Canàries i Múrcia, són les comunitats autònomes amb pitjors serveis sanitaris. Entre els paràmetres que ha analitzat aquest informe hi ha les llistes d'espera, la despesa per habitant, el nombre de llits i professionals o la despesa farmacèutica.

    Alhora, el portaveu de la FADSP, Marciano Sánchez, assegura que les dades reflecteixen una “gran disparitat” en els serveis sanitaris entre les comunitats i afegeix que “posen en perill la necessària cohesió i equitat, la política de retallades ha afectat a totes les comunitats però a unes més que a unes altres, depenent de l'interès dels seus governants per preservar la sanitat pública”.

    El sistema educatiu

    El govern balear va aprovar el decret de trilingüisme, la norma que obligava a fer classes en català, castellà i anglès en iguals proporcions. Aquesta decisió del govern Bauzá pretenia acabar amb el model d'immersió en llengua catalana que va començar a les Illes el 1983.

    El projecte va ser criticat pels sindicats d'estudiants, professors i la Federació d'associacions de pares i mares d'alumnes. I, malgrat els intents del Govern balear per imposar el Tractament Integrat de Llengües (TIL), el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears va decidir anul·lar-lo. Tot i així, el projecte trilingüe és una idea que continuarà figurant al programa electoral del PP, segons algunes fonts del partit.

    Per la seua banda, el PP valencià va anunciar l'any 2014 que eliminaria algunes unitats educatives en valencià. La mesura va ser aprovada al març de l'any passat i això ha provocat el tancament de vora 150 línies en valencià.

    Llengua i cultura

    El PP ha decidit impulsar aquesta última legislatura l’anomenada Llei de símbols. Malgrat les crítiques de l'oposició, que la considerava "electoralista", el PP va decidir tirar-la endavant. La llei defineix els trets identitaris valencians i estableix que respectar la llengua valenciana és "defensar la seua individualitat respecte altres llengües de l'Estat". Alhora, el text no reconeix l'Acadèmia Valenciana de la Llengua com a màxima autoritat en matèria lingüística, com preveu l'estatut valencià.

    D’altra banda, la Generalitat valenciana, en mans del PP, va decidir tancar RTVV. Alhora, el govern del País Valencià també va efectuar el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio i TV3.

    Pel que fa a les Illes Balears, fa poques setmanes el govern de Bauzá tancava les emissions del canal 33 i el 3/24 com a conseqüència, segons el PP, de la "reordenació de la televisió digital terrestre a l'estat espanyol". Tot i així, l’Obra Cultural Balear va presentar un estudi, uns mesos abans del tancament, que desmuntava aquest argument i que oferia alternatives viables per mantenir tots els canals en actiu.

    Aquesta informació ha sigut publicada en Racó Català.

Afegir resposta