Al nostre poble tot es tan previsible i al mateix temps tan absurd que fa riure.
Quant el disabte passat la gent de la plataforma salvem el tren va fer una concentració a la estació de tren uno tenia la sensació de haber viscut aquesta escena fa anys.Es repeteix tot tant...
I alla estaven els politics, els liders sindicals i algun despistat com es el meu cas.Tambe estava la bona gent que demana que els trens siguen accesibles per a tothom.
Els de la plataforma tractaven de quedar be amb els politics.Per part del pp anava fernando pastor i per part del psoe carles esteve.Tots dos donaren una escena impagable per a la posteritat.La escena de la impotencia i de la poca vergonya i memoria.Ja sabeu que la vergonya i la memoria es perden tan facilment....
Fa gracia que al nostre poble i pais els parametres de desenvolupament siguen tan antics i passats.
La aposta per el transport privat es evident pero tambe es propia del segle passat
Pero ja sabem que a alcoi mai passa res.Mentres esperem la capitania del any que be o la boda del xiquet o la hipoteca de la caseta a serelles o les vacances a jamaica.
La crisi es un cuento dels anarquises.
Aixo diuen
dimonidexiquet.blogspot.com