Al nostre poble tot es tan previsible i al mateix temps tan absurd que fa riure.
Quant el disabte passat la gent de la plataforma salvem el tren va fer una concentració a la estació de tren uno tenia la sensació de haber viscut aquesta escena fa anys.Es repeteix tot tant...
I alla estaven els politics, els liders sindicals i algun despistat com es el meu cas.Tambe estava la bona gent que demana que els trens siguen accesibles per a tothom.
Els de la plataforma tractaven de quedar be amb els politics.Per part del pp anava fernando pastor i per part del psoe carles esteve.Tots dos donaren una escena impagable per a la posteritat.La escena de la impotencia i de la poca vergonya i memoria.Ja sabeu que la vergonya i la memoria es perden tan facilment....
Fa gracia que al nostre poble i pais els parametres de desenvolupament siguen tan antics i passats.
La aposta per el transport privat es evident pero tambe es propia del segle passat
Pero ja sabem que a alcoi mai passa res.Mentres esperem la capitania del any que be o la boda del xiquet o la hipoteca de la caseta a serelles o les vacances a jamaica.
La crisi es un cuento dels anarquises.
Aixo diuen
dimonidexiquet.blogspot.com

Fa l'efecte que poderoses raons geopolítiques priven l'estació de dalt d'ésser considerada peça clau en el desenvolupament econòmic i territorial. Pateix, primer que tot, el no encarar-se cap a ponent, ho fa envers el nord. I què hi ha al nord, València? massa lluny. Si almenys pogués ser considerada com a via metropolitana! però, no, som massa lluny, i a més, això, potser podria estructurar el territori, i no home, que no! Qui talla i reparteix el bacallar no és ni de lluny qui produeix alguna cosa, ni tant sols qui té la consideració d'ens administratiu descentralitzat. Qui talla el bacallar és la capital del regne, Madrid. I què és allò interessant per a Madrid d'aquests encontorns? La platja, home! i això ho tenen gairebé resolt amb les infraestructures vials i el traçat egocèntric ferroviari de gran velocitat, ja sabeu! puerta del sol quilometro cero. La nostra realitat és francament de colonització i ni la ciutadania en cap dels seus braços està preparada per a contestar-la, ni els polítics, tots, sense excepció, tenen cap interès en res més que parar la mà. I Sí, tot plegat era previsible i ben absurd. Els hereus del verticalisme en llurs versions socialdemòcrata i neofalangista ho tenien ben ordit. A poc a poc, ens hi van reballant a empentes i colps de puny fora del projecte mai consolidat d'Espanya com a Estat modern. Només ens queda el construir-nos, que ningú malgaste un minut.

M´interessa el tren, pero entenc apenes el que dius