|
Al desembre de 1707, mesos després de la desfeta d’Almansa i de la
crema de Xàtiva, Berwick, comandant en cap de l’exèrcit borbònic, va
rebre l’ordre de Felip V de liquidar el front valencià, on sols
resistien Alcoi, Alacant i Dénia. Berwick va decidir començar per
Alcoi. Tot i que fóra en ple hivern —quan allò habitual era que les
tropes foren aquarterades— s’iniciava per tercera vegada l’atac a la
vila d’Alcoi. A les tropes que setjaven la vila s’uní el 4 de gener de
1708 el general Mahoni amb sis mil homes. El dia següent arribava
Berwick amb sis grans canons i aqueix mateix dia començà el bombardeig
general.
El 9 de gener de 1708 el que restava de la guarnició
d’Alcoi, comandada pel sergent major anglés Dorck, capitulava. Aquestes
tropes, formades per uns 280 homes de diverses nacionalitats, foren
fetes presoneres. Berwick assegurà que no saquejaria la vila i imposà
una multa de 20.000 rals. L’ocupació borbònica de la vila, però, va
donar pas a una intensa activitat repressora. El botxí començà a actuar
i va estar a Alcoi durant sis llargs i terribles mesos. La major part
dels milicians que havien estat capturats foren executats. Entre ells
el més destacat fou Francesc Perera, capità de la companyia de
miquelets. A ells s’uniren els presoners que arribaven de les comarques
veïnes. Les fortificacions que s’havien alçat per a defensar la vila
foren enderrocades.
En aplicació del Decret de Nova Planta, va ser
derogat el sistema tradicional de govern del municipi, tant civil com
judicial, i es va establir un nou ajuntament nomenat pel rei,
constituït per huit regidors. Totes les institucions forals de la
localitat foren suprimides i hom deixà d’escriure els documents
oficials en valencià. El tradicional sistema d’elecció dels jurats fou
extingit i els nomenaments de regidors, de per vida, serien
prerrogativa del monarca. El sistema polític, administratiu, fiscal i
judicial tradicional del nostre regne havia estat liquidat.
|
